M'AGRADA EL VERD!
La Júlia s'havia enamorat del verd. Tot ho volia verd. Les sabates, els jerseis, les camises, els llacets...La seva mare intentava que variés una mica, però finalment va pensar que tampoc era tan gran el problema d'anar sempre de verd i s'hi va acostumar.
En un racó d’un solar, entremig dels seus germans rossos i tigrats, va néixer un gatet verd. Els seus germans l’esgarrapaven i la mare gata ni el defensava. No li agradava aquell fill tan estrany. Un dia el gatet verd i sense nom va marxar a buscar una nova vida.Un matí, la Júlia passejava pel parc davant de casa seva, quan el va veure...- El meu gatet! - va cridar com si s'haguessin conegut des de sempre... el gatet es va deixar amanyagar per primer cop a la seva vida.Quan li preguntaven com es deia el seu gat, la Júlia contestava "Elmeugatet".
Carme Rosanas
Hola Carme! Moltes gràcies pel conte!
ResponEliminaJa m'imagino l'alegria de la Júlia en veure el gatet verd... M'ha recordat a la meva filla que, ara, ho vol tot rosa, rosa com les princeses...quina gràcia! Petonets!
Les ànimes bessones es troben fins i tot en els colors.
ResponEliminaA mi el verd, m'agrada segons la tonalitat que agafi. Els àcids que tiren cap al groc, els trobo preciosos.
El verd del teu conte té molta llum groguenca. M'encanta!!!
A mi també m'agrada el verd, i els gatets...La meva gateta es deia Nina.
ResponEliminaQuina sort, haver trobat Elmeugatet de color verd!
ResponElimina