CONCERT CORAL A L'ESTANC Els amics Martí i Guiu, havien decidit anar aquella tarda d’estiu a caçar granotes. Pensaven que era un joc molt divertit. Això havien sentit a dir als nens més grans, al pati. Van enfilar el camí de l’estanc que hi havia en un parc proper. De tant en tant es paraven a collir les pedres amb què dispararien als amfibis per tal de deixar-los inconscients i poder-los agafar.
En arribar, van observar que un munt de bombolles suraven en la superfície de l’aigua. S’hi acostaren encuriosits i disposats a descobrir què les produïa. La sorpresa que es van dur va ser enorme. Al fons, hi havia un munt de granotes i gripaus i el rac rac del seu cant, s’elevava en les bombolles.
Quina descoberta, la bellesa amagada d’aquells animalots! Fent ús de la imaginació, se’ls podia veure en un gran concert.
-Mira Martí –exclamà Guiu-, El gripau és el director!
Sorprenent! Molt bo!
ResponEliminaMoltes gràcies Pilar! Ets una "crack" dels contes! Enhorabona!
Gràcies Sílvia. En realitat els "craks" són els meus fills. Quan els explicava els contes tradicionals, amb les preguntes que em feien en sortien un munt de contes més. Em van ajudar a cultivar la imaginació.
ResponElimina...si aprenguèssim a escoltar el món que ens envolta com fan aquests nens, les coses anirien d'una altra manera, oi?.
ResponEliminaEstà molt bé, Pilar!
Aquests nens han descobert coses importants i molt millors que caçar geanotes... té raó la Miri tant de bo aprenguéssim a escoltar!
ResponEliminaMiri, Carme, Els nens són savis i els seus sentits tenen una capacitat del 100%.
ResponElimina