MENTA
Camina que caminaràs he arribat al País del Verd. Feia olor d’eucaliptus i s’hi estava fresquet. La llum del sol travessava les fulles dels arbres i arribava al terra amb color de primavera. Hi havia plantes per tot arreu: romaní que va bé per a netejar els ulls lleganyosos; farigola, per a tractar els refredats; espígol per si no pots dormir, són els remeis de l’àvia. Quan he vist la prada tota coberta d’herba he tingut moltes ganes de treure’m les sabates i córrer sentint aquelles pessigolletes als peus. Però he tingut por, m’havia perdut i no sabia tornar!. Aleshores ha aparegut la gateta més bonica que he vist mai; de seguida hem fet amistat:
- Com et dius?
-Mèèèù!
- Et poso un nom?, em fas sentir bé. ...ja està: Menta! T’agrada?
- Mèèèu!.
Hem trobat el camí cap a casa.La mare ens esperava amb un somriure.
Miri4
Gairebé he notat la frescor de l'herba pessigollejant-me els peus i també crec haver sentit la bona olor de l'eucaliptus...un conte genial, autèntic! Moltes gràcies Miri, també per la teva fidelitat! Felicitats pel conte!
ResponEliminaM'agrada sentir la frescor de la menta. També m'agrada caminar descalça. M'endinso en el teu conte, Miri...
ResponEliminaAra m'he posat a pensar que hi ha un munt de països de conte que no recordava: el País del Verd, el País del Roig, el País del Groc... M'ha agradat molt el conte!
ResponEliminaGràcies pels comentaris!.
ResponEliminaCaminar descalça et fa sentir més lliure, oi?
És veritat, Eva, hi ha tants països de conte com et puguis imaginar: el País del Groc és de llimona i mel; el del Roig, de cireres i de caramel, el del Verd, de menta i eucaliptus,..., cada país té un color, una olor, un gust,...