EL PIRATA JARDINER
-Demà no vull ajudar en el jardí, va dir-li Ferran al seu pare.
-Per què?
-Perquè vull jugar, com fan els meus amics el dissabte.
-D’acord Ferran! Abans de plantar jugarem a pirates.
L’endemà la mare li preparà un bon desdejú, el va ajudar a vestir-se de pirata i el va acompanyar al jardí.
- Bon dia pare, comencem a jugar?
- Sí fillet. Imaginem que el racó on hi ha la palmera, és una illa. Hem de cavar a sota i, seguint les indicacions d’aquest mapa, trobarem el tresor dels pirates.
Un munt d’imatges idíl·liques van passar pel cap del nen en un instant. Va entendre la intenció del seu pare i va anar abraçar-lo.
-T’estimo pare, li va dir. Seré un bon pirata i t’ajudaré a cavar perquè la mare pugui plantar flors.
-Gràcies, fill. Deixem que el pingüí de peluix sigui un bucaner?
-Sí, que divertit!!!
Pilar
Quina relació de joc més bonica entre el Ferran i el seu pare...
ResponEliminaMil gràcies Pilar!
Doncs, saps que jo havia tingut una idea força semblant?
ResponEliminaM'encanta, el conte i també la coincidència!
...i què divertit és "ajudar jugant"!. Molt bonic el conte, Pilar!
ResponEliminaGràcies!!!
ResponEliminaCarme, quan tingui un moment t'enviaré el primer que vaig escriure i que no el va poder publicar Sílvia perquè no li vaig enviar bé. Estava relacionat amb uns ninots retallats. Tu encara no havies enviat el teu...A això no li dic coincidències, sinó sincronitzacions.