PLUJA
La mare de la Carla i la Miren els va comprar unes botes d'aigua i un paraigües gran per totes dues. Sempre, miraven si plovia. Passaven els dies i mai no plovia al seu poble. Estaven decebudes, tenien por que les botes els quedessin petites sense haver-les estrenat.Un dissabte, la mare les va despertar amb un gran somriure i va dir:
- Nenes, mireu per la finestra!- Plou! En dos minuts van ser al carrer. Van veure un gran bassal just davant de casa i allà van anar a ficar-hi els peus, elles i el seu gran paraigües.Però just a quatre passes, el terra era ben eixut.
Van mirar amunt i van veure, al terrat, el seu pare ruixant a tota pressió amb la mànega del jardí. Era una broma! No plovia! Però van riure molt... I a més a més ja havien estrenat les botes!
- Nenes, mireu per la finestra!- Plou! En dos minuts van ser al carrer. Van veure un gran bassal just davant de casa i allà van anar a ficar-hi els peus, elles i el seu gran paraigües.Però just a quatre passes, el terra era ben eixut.
Van mirar amunt i van veure, al terrat, el seu pare ruixant a tota pressió amb la mànega del jardí. Era una broma! No plovia! Però van riure molt... I a més a més ja havien estrenat les botes!
Carme Rosanas
Divertit, divertit i divertit! jeje!
ResponEliminaMoltes gràcies Carme!
Petonets!
Que màgics són els pares, quan creen complicitats amb el joc.
ResponEliminaM'agrada el teu conte, Carme.
I què divertit que és esquitxar-se amb les botes d'aigua!!!. A mi també m'agrada el conte, Carme.
ResponElimina