ONADES I DIBUIXOS
Tots han marxat cap a casa i m’he quedat sola. Tenia tota la platja per a mi. Les onades anaven i venien amb aquell so suau, shhh!,...shhh!...,el sol s’amagava i el cel s’havia tornat d’un to daurat. He trobat un pal i he començat a dibuixar sobre la sorra mullada. Un peix, shhhhh! l’onada se l’emporta; un sol shhhhh!, es fon amb l’aigua; unes petxines, shhhh!, el mar se les empassa; una barqueta de pesca, shhh! a navegar s’ha dit!; un nen content, shhh!; una nena riallera, shhh!; uns pares i unes mares i avis i àvies. Tot ple de persones, shhh! El mar m’esborrava els dibuixos. Però segur que demà quan s’alci el nou dia arribaré a la platja plena de gent, miraré els peixets sota l’aigua i potser trobaré petxines. Segur que farà un bon sol i allà a l’horitzó veuré les barquetes dels pescadors tornant a casa.
Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/
Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/
Mireia, m'encaaaaaaaaaaaaanta!!! M'hi he trobat jo i tot al mar, sentint les onades...shhhhhhhhhhh.....Només es pot fer crítica positiva...És genial! Milions de gràcies!
ResponEliminaQuin recés de pau, la teva platja Miri. M'agradaria tenir-la a prop.
ResponEliminaUn conte molt bonic, Mireia!
ResponEliminaGràcies!. La platja quan no hi ha gaire gent pot ser molt relaxant, les onades van i venen passi el què passi...shhh! ^-^
ResponElimina