BUSCANT L'ESTEL
Fa pocs mesos en Raül va viure la malaltia de prop. La Mercè, una companya i molt amiga seva, es va posar malalta. Al final de curs va poder anar, encara, de colònies i en Raül, que se l'estimava molt, la va ajudar en totes les activitats que li costaven, l'acompanyava quan necessitava descansar i ell estava segur que es posaria bé. Durant l'estiu, la Mercè va morir i en Raül, no pot entendrre com poden passar aquestes coses i pregunta molt. Els seus pares s'esforcen en consolar-lo i parlar amb ell tot el que necessita. Una nit la mare es va fixar que en Raül i la seva germana miraven el cel des de la finestra de la seva habitació.
Fa pocs mesos en Raül va viure la malaltia de prop. La Mercè, una companya i molt amiga seva, es va posar malalta. Al final de curs va poder anar, encara, de colònies i en Raül, que se l'estimava molt, la va ajudar en totes les activitats que li costaven, l'acompanyava quan necessitava descansar i ell estava segur que es posaria bé. Durant l'estiu, la Mercè va morir i en Raül, no pot entendrre com poden passar aquestes coses i pregunta molt. Els seus pares s'esforcen en consolar-lo i parlar amb ell tot el que necessita. Una nit la mare es va fixar que en Raül i la seva germana miraven el cel des de la finestra de la seva habitació.
- Què mireu? -
-Ens han dit a l'escola que la Mercè ara és l'estel més brillant del cel. Mira mare, deu ser aquella estrella, oi?
-Bona nit, Mercè!
Carme Rosanas
Tens raó Carme, l'adjectiu diver no és el que millor defineix el conte. Però és un conte molt entranyable, tendre...
ResponEliminaGràcies per tornar. Petonets!
A mi m'ha semblat molt bonic, Carme.
ResponEliminaAra, em posaria al costat d'en Raül a mirar per la finestra a buscar l'estel de la Mercè. Segur que ell sabria ensenyar-nos-la, i li podriem fer una clucada d'ull.
ResponEliminaTrist i bonic.
És veritat, Carme, el teu conte és trist però està molt ben explicat. Segur que a la Mercè també li ha agradat molt.
ResponEliminaUn conte tan tendre com la mateixa Carme.
ResponEliminaSalut i Terra
Sempre m'han agradat els espectacles i el divertit joc de la llum.
ResponEliminaM'agrada Carme. Una de les coses que ens ensenya, és a mirar bé per poder trobar.
Molt bonic Carme.
ResponEliminaEspero que amb el meu comentari no se m'hagi interpretat malament...Pel fet que digui "que no és un conte diver", no pretenc ni molt menys insinuar que el conte no és en un lloc que li correspon...al contrari! M'encanta el conte i estic encantada d'haver-lo rebut! Jo també el trobo bonic, trist, tendre, entranyable...
ResponEliminaGràcies a tots i totes pels comentaris!!!!
M'ha agradat molt aquest conte...
ResponEliminaSupose que tots mirem de tant en tant l'estrella més lluent perquè allà tenim gent que ens estimàvem molt.
Una abraçada.
Un bon consol per aquests nens. Bona manera d'explicar un tema difícil, Carme.
ResponElimina