MARC, EL SAPASTRE
Marc no té gaire gràcia per als esports. Després d’un partit sempre ha de buscar la mercromina per guarir-se els esgarranys. Si prova de saltar un bassal acaba cobert de fang i si baixa massa de pressa les escales acaba ensopegant. Però ell, que és valent de mena, no s’amoïna gaire per les ferides, l’únic que li dol és que els amics es mofin d’ell.
Per això Marc no volia anar de colònies. A les colònies toca córrer, saltar, ballar i nadar. Però els pares l’hi han fet anar. Ara és de nit, els seus amics ja dormen després d’un dia de riallades a costa seua. Marc agafa les pintures i, un per un, dibuixa a les cames dels seus amics un blau gran, molt més gran que cap blau que ell s’hagi fet mai. L’endemà al matí, quan descobreixin la broma segur que riuran plegats una bona estona.
Per això Marc no volia anar de colònies. A les colònies toca córrer, saltar, ballar i nadar. Però els pares l’hi han fet anar. Ara és de nit, els seus amics ja dormen després d’un dia de riallades a costa seua. Marc agafa les pintures i, un per un, dibuixa a les cames dels seus amics un blau gran, molt més gran que cap blau que ell s’hagi fet mai. L’endemà al matí, quan descobreixin la broma segur que riuran plegats una bona estona.
Eutrapèlia
jAJAJA! Molt diver! Mil gràcies!!!!
ResponEliminaEstic d'acord amb la Sílvia. Bon conte!
ResponEliminaMolt divertit, demostra tenir bon humor, el sapastre!
ResponEliminaMoltes gracies!! Al veure que escrivieu tants i tan bons contes em vaig decidir ;P
ResponElimina