PISTA LLIUREN’estava tip d’anar a les festes majors dels pobles i que sempre li diguessin que no sabia seguir el ritme de la música. Quan l’orquestra va començar, es va inventar un ball movent-se ràpidament en totes direccions. Semblava que tingués un exèrcit de puces picant-li per tot el cos i ell sacsejava amb força braços i cames, en una mena de dansa boja sense cap sentit. Tothom estava bocabadat.
Però en Marc estava molt a prop i ai! el peu d’en Pere va topar amb el seu genoll que va quedar tot vermell:
- Perdona’m Marc, no volia fer-te mal.
- Ja ho sé, Pere. Tinc una idea, quan facis el teu ball digues “pista lliure!” i tots et deixarem espai perquè et puguis moure sense fer-nos mal, d’acord?
- Perfecte!
Des d’aquell dia, quan sentien el crit de “PISTA LLIURE” tothom s’enretirava i en Pere va poder ballar tranquil.
Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/
Però en Marc estava molt a prop i ai! el peu d’en Pere va topar amb el seu genoll que va quedar tot vermell:
- Perdona’m Marc, no volia fer-te mal.
- Ja ho sé, Pere. Tinc una idea, quan facis el teu ball digues “pista lliure!” i tots et deixarem espai perquè et puguis moure sense fer-nos mal, d’acord?
- Perfecte!
Des d’aquell dia, quan sentien el crit de “PISTA LLIURE” tothom s’enretirava i en Pere va poder ballar tranquil.
Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/
Pobre Marc!
ResponEliminaA veure si amb la seva idea surt més ben parat!!!! Un conte diver! Gràcies de nou i benvinguda!!!!
Ja tenia ganes de veure quina seria la il·lustració del primer conte de la segona temporada del teu blog!.
ResponEliminaMiri, inaugures temporada, amb un conte molt tendr e i molt diver... a trobar solucions s'ha dit! Ara a veure si funciona!
ResponEliminaEm recorda als balls del meu poble amb els menuts a 1a fila...
ResponEliminaMolt bo! jajaja
ResponEliminaVeig que continuen els contes, moltes felicitats!
Terra de llibres
Gràcies pels vostres comentaris! ^-^
ResponElimina