EL CARRO GRAN
-On has aprés tots aquests noms, Enric? –pregunta la Cris.
-Avui a classe ens han explicat què són els estels i les constel·lacions.
-I ja te les saps de memòria? Em deixes el telescopi, si us plau?
-Digues-me quina vols veure i t’ajudo a buscar-la –li respon l’Enric.
-El carro gran! –respon amb entusiasme i obrint els braços tant com pot.
-I quan l’hagis vist, hi anirem a fer un tomb, eh? –somriu i cluca un ull .
La Cris somriu i li dóna una empenteta carinyosa a l’espatlla, perquè sap que no podran arribar tant amunt.La Puça, com així la van batejar quan només era un cadell, remena la cua fins anar topant amb les cames de la Cris.
-Que sí Puça…que tu també vindràs! Però aparta’t una mica que encara em faràs caure!
fanal blau
Una lliçó interessant la dels estels i les constel.lacions...
ResponEliminaGràcies!!!
Molt bonic!
ResponEliminaJo també m'apunto a fer un tomb en aquest carro...I si li enganxem a "Pegaso", serà inobidable. :-)
ResponEliminaA mi també m'agrada sempre buscar el carro gran i el petit... :)
ResponEliminaM'encantaria poder fer un tomb entre els estels!!!
ResponEliminaPer què no? Arribar més lluny de vegades només depèn d'un. Si tanquem els ulls i..
ResponEliminaQuin conte més ben contat!
ResponElimina