ENCANTATS!
Encantats, encisats, bocabadats...
El pare i la mare de la Mariona no li poden treure la vista de sobre, es passen hores i hores mirant-la i comentant cada moviment, cada ganyota, cada gest...
Sense adonar-se'n el temps els passa volant!
- Mira com badalla!, diu la mare.
- Ooooh! quina nineta més preciosa..., afirma el pare.
I així tot el sant dia. Sense mirar el rellotge. Amb calma. La Mariona no plora. Quina sensació de pau i serenor...S'interromp el silenci, per un segon...
- Mireu a la càmera!...
Però ni cas! Ells segueixen encantats...
Sílvia Maestro
Hi ha situacions i moments en els quals convé molt estar encantats...
ResponEliminaT'ha quedat un conte molt màgic, Sílvia!.
ResponEliminaMolt agradable de llegir...Una abraçada i salut
ResponEliminaOoooh! (com els pares) quin conte més bonic.
ResponEliminaUna abraçada.
Segur que en escriure aquest conte has rememorats moments propers inoblidables. Petonets.
ResponElimina