NO TE N’ADONES...?
-A mi de gran m’agradaria ser astronauta -va dir Fàtima.
-Astronauta? Però si no hi ha xiques astronauta! -va respondre Pol.
-I què? Jo puc ser la primera, no?
-Pff, ja m’estranyaria...
-A veure, i tu que vols ser?
-Jo... jardiner!
-Jardiner? És un rotllo, sobretot quan plou!
-Ah, i a l’espai no plou, llesta?
-Clar que no! I a més, dus un vestit especial.
Les discussions d’aquests dos eren interminables, i no hi havia ningú capaç de tallar-les; d’una cosa passaven a una altra, i no s’acabaven mai! Ningú... excepte Trompeta, l’elefanta.
-Jo... -va començar a dir Trompeta-. Jo, en fi, jo també volia dir que de gran... Fàtima i Pol, sorprenentment, es van posar d’acord per replicar:
-Però Trompeta… no t’adones que tu JA ets molt gran?
Eva Albiol
Jajaja! Molt bo! M'h agradat Eva! Que divertida l'elefanta!!!!
ResponEliminaPer cert, la Maurícia es va quedar sola perquè tu vas ser la única en enviar el conte...això va com va! La veritat és que sempre els penjo tots els contes que m'envieu...encara que de vegades, dos o tres dies més tard...la veritat és que estic supermegaenfeinaaaaaada!!!! Però molt feliç, jeje!!!!
Petonassos i mil gràcies!
Eva, la Trompeta és gran! Però els somnis de la Fatima i d'en Pol, també ho són! Bon conte i desitjos que les xiques puguin ser austronautes o, senzillament, el que desitgin ser.
ResponEliminaSílvia...jo patia pels plaços que entenc que s'han de respectar...però el temps és el temps.
Ens veiem aviat.
Una abraçada!
Molt maco, Eva!
ResponEliminaNo passes pena, Sílvia. Sempre anem tots una mica curts de temps...
ResponEliminaEl que passa és que quan envies un conte tens moltes ganes de veure què s'han imaginat els altres sobre el mateix dibuix. És que és molt curiós, les coses tan diferents que se'ns ocorren, no?
Imagino a Fàtima i Pol, jugant a vuere qui la fa més grossa!!! Enginyós i divertit el teu conte, Eva.
ResponElimina