SOMNIS
La Martina des de la finestra observa la nena que, exultant, fa volar les fulles.Li recorda temps passats, quan també ella era una nena, que jugava i corria pels carrers del poble. Sobretot reté a la memòria aquella imatge, en la que saltava il·lusionada, pensant que podria tocar el cel, ara ja no s'ho creu, però no ha deixat mai de somiar-hi.I ja se sap que els somnis ho fan tot possible, fins i tot poder tocar el cel als 92 anys.
Montse Pes
Boa memòria la de la Martina a la seva edat! Jeje...
ResponEliminaMolt guai el conte Montse!
Moltes gràcies!
ja m'agradaria ser com la Martina als 92 anys i saber somiar més que mai. ja em va agradar el conte al teu blog, ara m'agrada rellegir-lo
ResponEliminaHi ha somnis que són un privilegi. Tocar el cel amb el record...Preciosa imatge.
ResponEliminaCaram la Martina...quina empenta!
ResponEliminaI clar, és que els somnis ho fan tot possible.
Un bonic conte, Montse.
Què bonic és somniar!!!.
ResponEliminaja m'agradaria a mi arribar als 92 i no parar de somiar...
ResponEliminaEnhorabona....