26/10/10

Somnis, per Montse Pes


SOMNIS


La Martina des de la finestra observa la nena que, exultant, fa volar les fulles.Li recorda temps passats, quan també ella era una nena, que jugava i corria pels carrers del poble. Sobretot reté a la memòria aquella imatge, en la que saltava il·lusionada, pensant que podria tocar el cel, ara ja no s'ho creu, però no ha deixat mai de somiar-hi.I ja se sap que els somnis ho fan tot possible, fins i tot poder tocar el cel als 92 anys.


Montse Pes


6 comentaris:

  1. Boa memòria la de la Martina a la seva edat! Jeje...
    Molt guai el conte Montse!
    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. ja m'agradaria ser com la Martina als 92 anys i saber somiar més que mai. ja em va agradar el conte al teu blog, ara m'agrada rellegir-lo

    ResponElimina
  3. Hi ha somnis que són un privilegi. Tocar el cel amb el record...Preciosa imatge.

    ResponElimina
  4. Caram la Martina...quina empenta!
    I clar, és que els somnis ho fan tot possible.
    Un bonic conte, Montse.

    ResponElimina
  5. Què bonic és somniar!!!.

    ResponElimina
  6. ja m'agradaria a mi arribar als 92 i no parar de somiar...
    Enhorabona....

    ResponElimina