30/10/10

El petit Ratolí, per Pol Alonso


EL PETIT RATOLÍ


Els animals del bosc s'havien reunit, com cada any, per celebrar l'arribada de la tardor menjant sopa de castanyes a ca la senyora Esquirol, que vivia al forat d'un castanyer. Cadascú portava un ingredient diferent i d'aquesta manera sempre quedava una sopa d'allò més bona, que menjaven tots de la mateixa olla.
El petit Ratolí, però, era molt poruc i no sortia gaire del cau. Per això no havia portat cap ingredient per adobar la sopa i tots es van enfadar amb ell.
De sobte, la senyora Esquirol va exclamar:
"No trobo la cullera! Com menjarem la sopa?"
Els animals van buscar i buscar però ningú la trobava. Sense ella no podrien degustar la deliciosa sopa! El petit Ratolí, però, hàbil com era, es va enfilar a la part més alta del castanyer i amb una de les branques va fabricar un parell de culleres ben boniques rosegant amb les seves dentetes.
Tothom va perdonar el petit Ratolí i van poder menjar la sopa de castanyes, com cada any, gràcies a la seva habilitat.
Pol Alonso
http://narracions.blogspot.com/

6 comentaris:

  1. Pol,
    Benvingut al blog! Gràcies per participar amb un tema tan actual! Visca la castanyada! Sort que el conte acaba bé!!!!

    ResponElimina
  2. Molt bo, Pol! Benvingut i bona castanyada!

    ResponElimina
  3. Ja sé que no és dir molt, però... m'ha agradat molt el conte; és difícil, de vegades, resoldre la història en només 150 paraules...
    Com que hi escric de vegades, ja em sembla que aquest bloc és una mica meu així que... benvingut també!

    ResponElimina
  4. Gràcies!!

    Es el primer conte per nens que escric, no és tan fàcil com sembla i menys fer-ho en 150 paraules! (tot i que m'he passat una mica)

    Bona castanyada! :)

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt el conte. Benvingut, Pol.

    ResponElimina
  6. Encara que t'hagis passat he fet la vista grossa perquè crec que el conte s'ho mereix...jeje!
    Per cert, Eva, m'agrada molt que te'l consideris teu...sense vosaltres el blog no existiria...
    Petonassos per tots i mil gràcies, com sempre!

    ResponElimina