AI, MAURÍCIA!
Maurícia s’havia entestat en un d’aquestos famosos iPod o no sé què. Teniu rates a casa? No? Llavors el que teniu és molta sort, perquè no paren de demanar. Sobretot Maurícia, que és més pesada...! Mira que no m’agraden aquestes modernitats. “No sé ni per a què serveix”, vaig dir-li. I ella: “Sí, dona, per sentir música! M’ho compres? Vinga, va, compra-m’ho!”. Total, que vam anar a la botiga, i no et penses que no val res, això! Carai, amb els capricis de la rateta! Ella estava contentíssima. Des de la butxaca -no la trac per no espantar el personal- em deia: “Verd, demana’l verd!”. I allà que tornem a casa amb la cartera buida i el trastet, i Maurícia se l’ompli de música, i es posa a escoltar-la tan fort que li crido “Et quedaràs sorda!”, però no em sent, ve el gat del veí i… Ai, Maurícia!
Eva Albiol
Eva Albiol
Pobra Maurícia! Si no pot sentir el gat... a vegades la modernitat acaba amb nosaltres, o amb la Mauricia.
ResponEliminaÉs el que té la música...:)
ResponEliminaBon conte, Eva!
i que tipus de música escolta aquesta rateta ?
ResponEliminaJa,ja!, és boníssim!
ResponEliminaPobre Maurícia, presa de les urpes dels avenços...M'ha encantat, Eva!
ResponEliminaHo sento, Miquel: no vaig pensar a demanar-li-ho, i ara... en fi, ja és massa tard!
ResponElimina