8/10/10

Ai, Maurícia!, per Eva Albiol


AI, MAURÍCIA!


Maurícia s’havia entestat en un d’aquestos famosos iPod o no sé què. Teniu rates a casa? No? Llavors el que teniu és molta sort, perquè no paren de demanar. Sobretot Maurícia, que és més pesada...! Mira que no m’agraden aquestes modernitats. “No sé ni per a què serveix”, vaig dir-li. I ella: “Sí, dona, per sentir música! M’ho compres? Vinga, va, compra-m’ho!”. Total, que vam anar a la botiga, i no et penses que no val res, això! Carai, amb els capricis de la rateta! Ella estava contentíssima. Des de la butxaca -no la trac per no espantar el personal- em deia: “Verd, demana’l verd!”. I allà que tornem a casa amb la cartera buida i el trastet, i Maurícia se l’ompli de música, i es posa a escoltar-la tan fort que li crido “Et quedaràs sorda!”, però no em sent, ve el gat del veí i… Ai, Maurícia!
Eva Albiol

6 comentaris:

  1. Pobra Maurícia! Si no pot sentir el gat... a vegades la modernitat acaba amb nosaltres, o amb la Mauricia.

    ResponElimina
  2. És el que té la música...:)
    Bon conte, Eva!

    ResponElimina
  3. i que tipus de música escolta aquesta rateta ?

    ResponElimina
  4. Pobre Maurícia, presa de les urpes dels avenços...M'ha encantat, Eva!

    ResponElimina
  5. Ho sento, Miquel: no vaig pensar a demanar-li-ho, i ara... en fi, ja és massa tard!

    ResponElimina