LA DANSA DE LES FULLES
La Laia no volia anar a dansa. Però les alternatives eren més avorrides, encara. I els pares li deien que havia de fer alguna cosa en sortir de l'escola. I si no volia anar-hi era perquè ja s'adonava que a ella no li sortia gens bé. Ho provava, però no hi havia manera. La professora l'animava sempre i li deia que estava millorant, però la Laia no s'ho creia.
Quan la tardor va omplir els camins de fulles seques, li agradava jugar-hi: arrossegant els peus sota les fulles, a vegades caminant o corrent per sentir-ne els sorolls diversos, a vegades amb les mans fent pluja de fulles seques. Però no havia vist mai, fins avui com el vent fa ballar les fulles. Una dansa que l’envolta totalment. La Laia riu i balla amb elles i amb la música del vent. Aquesta dansa sí que li agrada!
Quan la tardor va omplir els camins de fulles seques, li agradava jugar-hi: arrossegant els peus sota les fulles, a vegades caminant o corrent per sentir-ne els sorolls diversos, a vegades amb les mans fent pluja de fulles seques. Però no havia vist mai, fins avui com el vent fa ballar les fulles. Una dansa que l’envolta totalment. La Laia riu i balla amb elles i amb la música del vent. Aquesta dansa sí que li agrada!
Carme Rosanas
htt://carmerosanas.blogspot.com
És que veure com el vent fa ballar les fulles és molt emocionant!!!! Mira, la Laia sí que en sap!
ResponEliminaMoltes gràcies CArme!!!
Petonets!
Carme, t'has adonat que hem triat el mateix nom per a la protagonista?
ResponEliminaM'agrada la Laia que balla amb les fulles...Molt!
A mi també m'agrada aquesta dansa!
ResponElimina