DESPISTADA
-Per què s’enfaden tant els pares amb mi? – Es preguntava Ruth.
-Ja sé que sóc una mica despistada, però no crec que sigui per tant! Es deia a ella mateixa, molt enfadada.
De sobte va sentir molt de fred i començà a tremolar com quan tenia febre. Va córrer a buscar la mare perquè li posés el termòmetre.
-Però Ruth, filleta, on vas així? – Va preguntar-li.
-Estic molt vermella, mare? Dec tenir molta febre.
-No Ruth. T’has oblidat que som a l’hivern?Es mirà i s'adonà que duia una samarreta de màniga curta i un pantaló d’estiu. Potser els pares tenien raó?
Tigre, el seu gos, la va ajudar a vestir-se adequadament i se li va passar el fred. Quina vergonya!
Pilar
Ai, que despistada...m'ha recordat a mi...jeje!
ResponEliminaGràcies!
M'ha agradat el teu conte, Pilar.
ResponEliminaDe despistades el món n'és ple!
Aiiiii!, sort que els despistats/des sempre trobem algú que ens doni un cop de mà, oi?.
ResponEliminaAi...disculpa'm...abans m'havia despistat! :)
ResponEliminaJo sóc d'aquelles que si no fos perquè porto el cap enganxat...
ResponEliminaGràcies!