MALES PUCES
Des que havia començat aquell nou programa de la tele, Males puces, els dilluns, a escola, només es parlava d’això:
-Tota la família li tenia por a Tobi!
-Sí, però al final ja no ensenyava les dents.
-I el gos negre enorme? Quina temor!
-Es deia Lucas.
-Al cap de cinc setmanes, ja sabia dur les sabatilles…
-Sí, que fort!
-Ja m’agradaria!
El meu gos no em fa ni cas.
-Ni a mi!
-La meua gosseta és una malcriada!
Amb la família de Bea vivia Amis, un gos d’allò més amorós. Cada matí, quan Bea es vestia, li duia la jaqueta, la bufanda, els guants… I en arribar d’escola la saludava, perquè sabia que Bea el passejaria i jugaria amb ell a la pilota i a fer curses. Per això, mentre els companys parlaven, Bea pensava: “Potser si no mireu tant la tele i jugueu amb les mascotes…”.
Eva Albiol
Que bonic! M'encanta! Es mot tendre.
ResponEliminaLa Bea si que en sap, Eva!
ResponEliminaI tú també d'escriure contes que fan somriure!
Molt bonic!
Toca gratar-se per calmar la picor.
ResponElimina