14/3/11

El soroll estrident, per Carles Campomar


EL SOROLL ESTRIDENT

El Marti i el seu gosset es van amagar sota la manta, desprès d’escoltar aquell soroll estrident que venia del menjador.
De sobte es sentien unes passes que poc a poc anaven acostant-se cap a l’habitació del Marti. El gosset va tancar els ulls mentre el Marti intentava no moure’s per no descobrir-se del seu amagatall.
Aquelles passes es van parar, de sobte la porta es va anar obrint poc a poc, deixant entreveure una escletxa de llum sota la manta.
En un instant es va obrir el llum de l’habitació i es va sentir com algú cridava al Marti, el nen poc a poc va anar aixecant la manta per intentar veure qui era aquella veu que el cridava.
Va resultar ser el pare, que en l’intent de donar una sorpresa al Marti i al gosset, va caure al menjador mentre els portava una gran capsa de cartró perquè juguessin els dos.
Carles Campomar

1 comentari:

  1. Pobre pare! Devia ensopegar ben fort per fer un soroll tan estrident, no? jajaja!

    ResponElimina