ELS ANIVERSARIS DEL SEGLE PASSAT
-Quan jo era menut, en tots els aniversaris fèiem un joc molt divertit. I jo era molt bo!
-De veres, papa? Conta-m’ho: a què jugàveu?
-Doncs penjàvem moltes pomes en una cordeta alta, pujàvem dalt d’una cadira...
-I...? -pregunta Oriol impacient.
-I llavors ens emparellàvem i tot seguit ens amarraven les mans darrere l’esquena. Guanyava la parella que abans es menjava la poma. Sencereta, eh?
Oriol mira son pare des de la incredulitat dels set anys i pregunta:
-Però… és que tots els xiquets del segle passat éreu vegetarians?
Eva Albiol
salinasagace.blogspot.com
-De veres, papa? Conta-m’ho: a què jugàveu?
-Doncs penjàvem moltes pomes en una cordeta alta, pujàvem dalt d’una cadira...
-I...? -pregunta Oriol impacient.
-I llavors ens emparellàvem i tot seguit ens amarraven les mans darrere l’esquena. Guanyava la parella que abans es menjava la poma. Sencereta, eh?
Oriol mira son pare des de la incredulitat dels set anys i pregunta:
-Però… és que tots els xiquets del segle passat éreu vegetarians?
Eva Albiol
salinasagace.blogspot.com
Jeje! Jo hi havia jugat però només amb galetes, i no sóc tan vella, eh?
ResponEliminaMoltes gràcies Eva! Amb xoriços t'ho imagines????
Boníssim!
ResponEliminaAl meu poble sempre es feia amb pomes. Igual jo sóc una mica més del segle passat... (però tampoc no tant!).
ResponEliminaGràcies, Filadora!