30/5/11

El dibuixant de cels, per Pilar



EL DIBUIXANT DE CELS

Com li agradava al David, anar a la masia dels avis! La foscor dels voltants li permetia contemplar el cel, nítid i ple d’estels.

Des que el seu pare li mostrà les formes que apareixien unint-los, s’havia convertit en el millor dibuixant de cels. Era encisador veure com alçava els seus braços i traçava arabescs amb els dits, creant figures inimaginables que explicava a tothom que s’hi acostava.

Queda’t molt quiet, Snoppy- li digué al seu gos que seguia els petits dits del nen com un esfinx.

El ca bordà esvalotat en sentir el seu nom, però es va quedar molt quiet, mentre el David es col-lo cava al seu darrere i li resseguia la silueta amb l’ajuda de l’espurneig brillant de la negror.

Ja formes part del cel - exclamà - i cridà els seus pares perquè veiessin a Snoppy, el nou ésser de llum de les nits.

Pilar: http://aencesadellum.blogspot.com/

5 comentaris:

  1. És molt bonic el teu conte, Pilar!

    ResponElimina
  2. Preciós, preciós! M'encanta!

    ResponElimina
  3. Un conte ben original i molt bonic, Pilar!

    ResponElimina
  4. Geniaaaaal!

    Sílvia

    ResponElimina