L'ÀVIA DOMADORA
La Iris esperava que arribés el diumenge per anar a veure l’àvia Adelaida a la residència. Des de l’anterior se li feia més llarg el transcurs dels dies.
Al centre, havien contractat un servei d’estimulació especial. El d’una associació que tenia gossos ensinistrats, els quals feien les delícies de residents i visitants. Un que es deia Sultà, acompanyava a tothom que sortia de la sala de visites i s’endinsava en el jardí. No es separava del costat dels avis durant el trajecte i si es quedaven endarrerits, els esperava pacientment.
L’àvia que feia molt de temps que no responia a cap estimulació, ja que estava molt endinsada en la malaltia d’Alzheimer, s’aixecà en entrar els gossets deixant-los bocabadats. Aquests l’envoltaren escoltant atentament el que tractava de dir-los. Feien piruetes quan ella els parlava, com si fos la millor domadora de gossos del món. Com va gaudir la Iris, fent d’ajudant!
La Iris esperava que arribés el diumenge per anar a veure l’àvia Adelaida a la residència. Des de l’anterior se li feia més llarg el transcurs dels dies.
Al centre, havien contractat un servei d’estimulació especial. El d’una associació que tenia gossos ensinistrats, els quals feien les delícies de residents i visitants. Un que es deia Sultà, acompanyava a tothom que sortia de la sala de visites i s’endinsava en el jardí. No es separava del costat dels avis durant el trajecte i si es quedaven endarrerits, els esperava pacientment.
L’àvia que feia molt de temps que no responia a cap estimulació, ja que estava molt endinsada en la malaltia d’Alzheimer, s’aixecà en entrar els gossets deixant-los bocabadats. Aquests l’envoltaren escoltant atentament el que tractava de dir-los. Feien piruetes quan ella els parlava, com si fos la millor domadora de gossos del món. Com va gaudir la Iris, fent d’ajudant!
Pilar
Un conte escrit amb tendresa i sensibilitat...
ResponEliminaMoltes gràcies i disculpa pel retard!
Petonets!
Gràcies a tu, Sílvia. Tant me fa el retard, l'important és que t'hi arribin.
ResponEliminaPetons!