LA IAIA NANCY
En aquell barri passaven coses ben estranyes, els gossos s’escapaven cada nit i ningú sabia com explicar-ho i és que la iaia Nancy, tenia el seu secret molt ben guardat.
Mentre passejava, s’anava fent amiga de tots els gossos del barri, al parc, a la plaça, mentre esperaven lligats a fora de les botigues, ella sempre tenia una llaminadura per a cada gos. I era tan dolça, tan afectuosa amb ells que els gossos se l’estimaven tant com s’estimaven als seus amos.
I just abans que es fes fosc, la Nancy, feia el recorregut del barri cridant els gossos, els gossos la seguien fins a casa seva. Ella tancava la porta i els deixava dins... fins que era clar. Aleshores els deixava anar i cada gos tornava cap a casa seva. I és que el problema de la iaia Nancy era que tenia por de passar la nit sola.
En aquell barri passaven coses ben estranyes, els gossos s’escapaven cada nit i ningú sabia com explicar-ho i és que la iaia Nancy, tenia el seu secret molt ben guardat.
Mentre passejava, s’anava fent amiga de tots els gossos del barri, al parc, a la plaça, mentre esperaven lligats a fora de les botigues, ella sempre tenia una llaminadura per a cada gos. I era tan dolça, tan afectuosa amb ells que els gossos se l’estimaven tant com s’estimaven als seus amos.
I just abans que es fes fosc, la Nancy, feia el recorregut del barri cridant els gossos, els gossos la seguien fins a casa seva. Ella tancava la porta i els deixava dins... fins que era clar. Aleshores els deixava anar i cada gos tornava cap a casa seva. I és que el problema de la iaia Nancy era que tenia por de passar la nit sola.
Carme Rosanas
http://carmerosanas.blogspot.com
Hola Carme,
ResponEliminaQuina il.lusió "veure't" per aquí! Encara segueixes tenint el rècord de contes escrits!
Quina gràcia aquesta iaia Nancy, si de tonta no en té un pèl! Jeje
Mil gràcies!
Hola Sílvia, gràcies, guapa... a veure si torno a agafar el ritme... :)
ResponEliminaDorm ben acompanyada, aquesta iaia!. :-)
ResponEliminaSort que hi ha gossos que fan companyia!
ResponElimina