1/5/11

El somriure de la Paquita, per Miri4




EL SOMRIURE DE LA PAQUITA



Havia perdut el somriure feia massa temps. Un matí va sortir de casa i va tornar acompanyada per una parella de gossets, al cap de poc, ja en tenia quatre i després vuit i més endavant setze. Des d’aleshores, la Paquita és la iaia dels gossos. És una dona gran, amb els cabells blancs i ulleres de vidre gruixut. Viu en un piset petit, a prop de la platja. Són uns gossets de diferents mides i colors: blanc, negre, gris, marró i albercoc, molt dolços i intel·ligents i els agrada molt jugar. La Paquita passa molta estona cada dia pentinant-los suaument amb aquell raspall de metall i sempre se’ls veu nets i polits. Cap al vespre els porta a passejar i tots junts s’estan una estona contemplant el mar i escoltant el so de les ones que van i vénen. I curiosament, des d’aleshores, la Paquita ha retrobat el seu somriure.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

3 comentaris:

  1. Quina sort que la Paquita va recuperar el somriure. Costa tant de trobar-lo quan el perds.

    ResponElimina
  2. Sí, realment és una sort retrobar el somriure. T'ha sortit un conte molt bonic, Miri!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a les dues!.

    ResponElimina