Fosca nit, per Gemma Piqué

FOSCA NIT

Com cada dia, la Lluïsa, en acabar de sopar es renta les dents abans d'anar a dormir, sempre això sí, acompanyada del seu amic inseparable, en Kimba el seu osset. A la Lluïsa però, no li agrada la foscor i encèn tots els llums de casa. Aquella nit, mentre es rentava les dents, de sobte totes les llums de casa es van apagar quedant tot a la fosca, la nena va començar a tremolar i a picar de dents, sentia uns sorolls i a la nit els sorolls sempre són molt forts, aquells sorolls venien de la cuina, unes passes grans es sentien que s'apropaven cap a ella, una ombra il·luminada va sorgir per darrera de la porta, la Lluïsa només va tenir temps de fer un crit però a l'altre costat de porta es va sentir la veu del pare que deia:-LLuïsa, filla, què et passa?, sòc el pare, hi ha una avaria a la llum i he encès una espelma per veure-hi una mica i anar a buscar la llanterna.La Lluïsa va respirar a fons, tot havia estat un ensurt, agafada fort al seu osset Kimba, va marxar corrents cap al llit, ben tapada va tancar els ulls i va pensar de no tornar-los a obrir fins demà, quan el sol sortirà i tota la casa quedarà il·luminada i els sorolls no es sentiran.

Autora: Gemma Piqué