Relativitzar, per Carme Rosanas

RELATIVITZAR

M’enfadava amb la Clara, perquè sempre s’havia de ficar al mig del meu camí. Anava a buscar berenar? ella volia ser la primera. Que jo volia jugar amb els cotxes i muntar carreteres? Ella havia d’escampar joguines i ocupar-me el lloc. M’havia de rentar les dents o dutxar-me abans d’anar a dormir? Ella havia de banyar les nines al lavabo. I no una nina, no! Totes, les volia banyar!
Però aquell dia, vaig obrir la porta del bany i em vaig posar molt trist. El pare ja m’ho deia que tornaria aviat, que no m’havia de preocupar, que la mare es quedava amb ella a fer-li companyia i que aviat tornaríem a ser tots quatre junts. Però jo la trobava tan a faltar que vaig prometre’m posar-me molt i molt content quan la Clara tornés de l’hospital i la trobés banyant nines a l’hora de rentar-me les dents.

Autora: Carme Rosanas, de Col·lecció de moments