JUGUEM A LA CLUCA L’àvia que fa mitja, ha aixerriat a la Migi, que li estira el cabdell.. S’avorreix el gat .... No pot tocar els pelutxos de la Tamara, .... De prompte sent una veu que el crida ... El peixet des del seu globus de vidre
- Migi, per què no juguem junts?
- Això, juguem a la cluca, Roget? Però tu estàs dins de la bola... No podràs amagar-te ni tocar...cau...
- Mira, la tombes i surto.... Tu tens força, .
Ha botat damunt la taula la Migi...
- Així vols sortir...?
- Va, empeny amb força i ...salto.
Ha relliscat el Roget, ha sortit fora i donant bots davant del gat .....
- Tapat els ulls Migi, que m’amago.
En dos salts és a falda de l’àvia.
El sobresalt ha set impressionant.
Des de la pitrera diu : - A veure si em trobes..
..................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas
Je,je...què divertit! Mil gràcies per la teva gran fidelitat! Gaudeixo molt llegint els teus contes!
ResponEliminaHa tingut un bon ensurt, quan ha sentit el Roget a la sina.... Quines pessigolles. Anton.
ResponEliminaEl gat no sempre per ser gat vol menjar peix, també vol jugar.Anton.
Ai, Anton... no hi ha com ser expert en gats. M'agrada el teu conte, que els peixos i els gats siguin amics... El meu m'ha sortit una mica més de "mal rotllo" però ... això va com va. Com que sovint em penso que ho faig tot massa ensucrat...
ResponEliminaUna abraçada.
Carme, al fi i al cap és un conte. Teniem una gata que era la mare de tots els gats de casa, que la meva mare la deixava posar a dalt la cuina econòmica per que era molt fredolica, en un racó ella estava en el seu tron i ja es cuidava ella de que ningú ho prengués per assalt. I mai va tocar res del que hi havia, estes tapat o destapat. La MORRO, sols li faltava el parlar.Anton.
ResponElimina