MIL MAGDALENES
La Valèria té cinc anys. Bufona i entremaliada. No para mai quieta; ho toca tot i, si té colors llampants, s’ho posa a la boca, com si els ulls els tingués als llavis. I canta; la Valèria tot el dia canta, en un idioma que només ella coneix.
Avui la Valèria és a casa del seu oncle Agustí. Quan fa cinc minuts que hi és, ja ha llepat tots els estris de la casa de colors estridents. L’Agustí pensa: “Deu tenir gana, aquesta nena?”
-Vols que fem un pastís? –li pregunta.
-Magdalenes, mil magdalenes. –canta la nena. O això entén l’Agustí.
Farina, ous, sucre, llimona, forn, davantal, remena i remena, paperets de magdalenes. Mil! Amb sucre glacé de colors lluents sobre cada una d’elles.
-OOOOOh! Bada la Valèria, cofoia, i no deixa que ningú s’acosti a les seves mil magdalenes multicolors.
Tantes que n’hi ha i ni una van tastar!
Autora: Marta Pérez Sierra
Marta, que trapella que és la Valèria...i que possessiva, típic d'aquesta edat, encara costa compartir, jeje! Gràcies pel conte, m'encanta com escrius! Una abraçada!
ResponEliminaMolt divertit però aquestes magdalenes em semblen una mica desaprofitades...tenen molt bona pinta.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia!
ResponEliminaKweilan, tens raó, desaprofitades...jejeje..
Que interessant la idea d'escriure contes per a nens a partir de les fotos. Tinc algunes coses fetes per a públic infantil, però encara no han vist la llum. A veure si m'anime a fer alguna coseta per a aquest blog tan maco. Vindré a visitar-vos sovint.
ResponEliminaAquest conte és molt dolcet i la nena té molta força!