QUINA POR!
- Aina, me’n vaig a buscar pa. Vols venir?
- Noooooo......
- Doncs, fins ara.
L’Aina, feia poc que s’atrevia a quedar-se. Sabia que el forn era a prop i que la mare trigaria 10 minuts.
I va continuar jugant amb el seu conill. Era un conill, però podia ser una nina, un amic, un superheroi...
Aleshores, l’Aina va sentir un cop de porta.
Es va amagar darrere el sofà, espantada. Va agafar el conillet, però també semblava espantat.
Un altre cop! Protegida pel seu conillet, va anar cap al rebedor. Van veure com la finestra s’obria amb força i mentre la cortina voleiava al vent... va rebotar tancant-se donant un gran cop.
L’Aina va cantar, la cançó de l’àvia i ja no va tenir més por.
Truquen amb mà forta
Qui truca a la meva porta?
És el vent, és el vent
És el vent furient....
Que la sabeu?
Autora: Carme Rosanas
D'això sí que se'n diu eficiència i puntualitat!
ResponEliminaPobreta Aina! Segur que la propera vegada se n'anirà a comprar pa...
Sort de la cançó de l'àvia! Un conte molt "xulo".
De nou, moltíssimes gràcies!
Una abraçada!
Quasi és una contra rellotge. Carme, que m'agrada.
ResponEliminaEm sembla que hi gaudim tots.Anton.
I a tu Silvia per la iniciativa... Anton
ResponEliminaQuè bufó!!!Molt bé, Carme!
ResponEliminaGràcies a tots! Tu també ets molt ràpida penant contes, aquest meu se m'havia quedat avall sense adonar-me'n.
ResponElimina