UNA NIT SENSE LLUNA!
Deuria ser mitja nit i la Bruna estava al llit estirada sense dormir, no podia agafar el son tot i que la seva mare li havia explicat quatre contes. No podia dormir. La Bruna cridava a la mare tot dient-li:
- Mare, no tinc son!
I de lluny es sentia la mare que deia:
- Bruna! Dorm que demà hi ha escola, agafa’t fort al conillet i tanca els ulls! bona nit bonica!
La Bruna mirava per la finestra esperant la lluna, però era una nit molt tapada i aquesta no sortia. La Bruna va tancar els ulls tal com la seva mare li havia dit, i els va haver d’obrir de la claror que venia de la finestra, es va aixecar del llit i va veure una estrella que li somreia i li deia:
- Bruna dorm i tranquil·la que demà comences l’escola, jo estaré amb tu tota la nit perquè no tinguis por. Dorm Bruna, dorm....
“Quan tot ho veiem fosc i ens ve la por, pot aparèixer una estrella que ens doni llum”
Autora: Sílvia Dot Quilez
Sílvia, ja estàs feta tota una experta en escriure contes curts! Veig que ja li has agafat el "gustillo", així m'agrada! Petonets i moltíssimes gràcies!
ResponEliminaMolt bonic i pràctic també per si en tenim més d'un que no pot dormir. Segur que quan l'expliquem, agrada molt.
ResponEliminaDoncs a fer-lo servir... pels que no troben la manera de dormir. Molt útil i bonic.
ResponEliminaHo hauré de provar quan em desvetllo... Jo us ho contaré si se m'apareix una estrella. Anton.
ResponEliminaHola! estoy haciendo un trabajo sobre los cuentos infantiles y me gustaría saber quien escribió este.
ResponEliminamotl bé
ResponElimina