CATERINA PAPALLONA
La Caterina és una somiatruites. Sempre està encantada. Un dia, estava al menjador, encantada com sempre. La mare li va dir:
- Caterina reina, vés a jugar al jardí una estona, eh? Que m'atabales aquí mirant a no-sé-on!
La Caterina s'aixeca del sofà i surt al jardí. S'estira sobre la gespa perquè li agrada les pessigolles que li fa.
De sobte, una papallona s'asseu al seu nas. La Caterina arrufa el nas i un pensament passa pel seu cap: “M'agradaria ser una papallona i volar amuuunt!”
La Caterina veu aleshores que té unes ales enormes i unes llargues antenes. Tanca els ulls concentrada i els seus peus s'enlairen. I vola amunt, contemplant la ciutat i les persones. I vola per sobre dels núvols. Ara, la Caterina Papallona té un secret: cada vegada que vulgui desaparèixer, només ha de desitjar ser una papallona i volar allà on es senti millor.
Autora: Patrícia Montañés
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGràcies Patrícia i gràcies també a l'Anton per recomanar-te el bloc. Ell ja és tot un veterà!
ResponEliminaFa il.lusió veure "noves cares"! Benvinguda al bloc. M'ha agradat molt el conte! Ja veig la Caterina imaginant-se que vola pel jardí...M'han agafat ganes de ser una somiatruites...
Molt bonic, Patrícia! Tendre i somiador... benvinguda al club dels contes divers!
ResponEliminaJa sabia que vindries, no podia ser menys. Gràcies Patri per haver-me escoltat....la Sílvia té un club per als contes diver per que els que vulguem hi deixem petjada i una vegada a la setmana és possible, veritat? / Has fet una bona intervenció, molt suggerent, tendre, com diu la Carme, i a la Sílvia l'ha il·lusionat...Jo t'aplaudeixo. Anton.
ResponEliminaM'ha agradat molt!
ResponEliminaL'he llegit després d'enviar-li el meu a Sílvia, perquè si no se m'acaben les idees! A vosaltres també us passa això?
I tant que ens passa, Eva, per això quan podia l'enviava ben ràpid, sense haver-ne vist cap, ara fa dies que arribo més tard i també se m'acaben les idees.
ResponElimina