LA ROBA ENFADADA
La Victòria sempre rondinava per vestir-se. La mare li deixava la roba preparada, perquè no hagués de preocupar-se de triar o bé a l'inrevés, li deixava triar el que ella volia, i sempre la Victòria acabava plorant, la roba escampada i la mare enfadada donant-li pressa. Cada dia igual.
La seva roba: els jerseis, les calces, els pantalons, les samarretes i fins i tot alguna sabata, estaven tant tips de les rebequeries que van posar-se d'acord per acabar-les. Quan la Victòria ve rebutjar la primera samarreta i la va tirar per terra, li va sortir volant per la finestra... darrere van seguir, pantalons, faldilles, bufandes... la Víctòria es va espantar, despullada intentava retenir alguna de les seves robes, en va.
Va pescar l'últim vestit penjat a l'armari i se'l va posar sense deixar-lo escapar. Va anar a l'escola a mig vestir... quan va tornar, l'armari estava ple i ben endreçat.
Carme Rosanas
Segur que si la roba de la Victòria comencés a volar per la finestra s'acabarien les rebequeries...quin caràcter! jeje! M'ha agradat molt el conte i m'agrada que sentis adicció pel bloc...Petonets! I mil gràcies per ser una seguidora més que fidel!
ResponEliminaUna bona manera d'acabar amb les rebequeries dels menuts! je,je.
ResponEliminaUn conte ben divertit i que a algu li pot donar bones idees.
=)
Alguna fada benfactora devia estar vigilant i donar la lliçó corresponent... Segur./ Bonic i instructiu que és el que conta en el conte. Anton.
ResponEliminaM'ha agradat molt la idea de la roba rebel, és molt original!
ResponEliminaMolt divertit i el dibuix li va com un guant! Em penso que més d'un xiquet correria a vestir-se sense protestar després que li contessin.
ResponElimina