TARDOR
Va arribar la tardor i l’Emma era feliç. Res al món li agradava tant com els colors de la tardor.
Sortia a passejar entre les fulles caigudes i les que encara anaven caient al seu voltant.
Tenia una llibreta plena de fulles enganxades per a col·leccionar tots els colors, des dels grocs, als ocres, passant pels ataronjats, marrons vermells...
Quan el va veure pasturant pel camp, va saber que si podia tenir-lo tindria sempre amb ella els colors de la tardor.
-Vine Tardor, vine cavall bonic, cap a casa amb mi!
Visca els colors de la tardor!
ResponEliminaGràcies Carme!
Fins el cavall pot se Tardor, i la Tardor ser cavall...Bonic, bonic.Anton.
ResponEliminaAmb tot això del Víctor estem exaltats. Visca les Parèmies !!!
Gràcies a vosaltres! A l'Emma li va semblar un nom bonic per a un cavall, ho és, oi?
ResponEliminaSí, Anton, estem exaltats, jo una mica massa i tot!
Un bonic conte, Carme!
ResponEliminaI com a més m'agraden els cavalls, ooohhh!
M'ha encantat!!!
;)
Si em doneu permís, posaria el conte i la fotografia al bloc de l'hípica.
Un conte molt bonic, molt! Tardor, quin nom més adient per un cavall pel roig...
ResponElimina