20/11/09

Gertrudis i el formatge Gruyère, per Anton Fortuño


GERTRUDIS I EL FORMATGE GRUYÈRE

- Muu .- va cridar la vaca amb deliri.- Muu – deia sense parar ...
Gertrudis, com si tingués un resort al cos, va sortir esverada, corrent, braços enlaire com si un atac de bogeria li empipés l’ànima...
La vaca havia avisat. Sabia el delit de la dona. Ella al primer MUU ....
Feia cents d’anys que en la família Gruyère tenien aquell pamflet pegat al cap, i les pròpies vaques s’encomanaven el deliri i eren elles les que avisaven a l' hereu de la nissaga perquè allunyés els mals esperits que encara rondaven per la vall, encara que altres famílies se’n burlaven de la superxeria que Gertrudis i les seves vaques tenien...
- No tornaré enrere... Sé que varen ser ells. El primer formatge l’ompliren de forats fins no deixar-ne.
- Muu... Muu....
- Ja ho dius bé, la teva besàvia va veure els ratolins. Encara venen ara... Fora d’aquí...
................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

4 comentaris:

  1. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies i mil vegades gràcies! I molts petons! Ets un crack, campió!

    ResponElimina
  2. Quin conte més divertit! Molt bé, Anton!

    ResponElimina
  3. Que bo! els ratolins! Divertit, divertit!

    ResponElimina
  4. No sé si n'he vist mai de gruyère, però em va venir aquesta guspira i ha sortit això... Gràcies per les vostres paraules. He de reconèixer que hi han dibuixets d'aquests que porten mala bava i veig que tots ens en anem sortint amb mèrit.Anton.

    ResponElimina