24/11/09

L'aventura de la Martina, per Miri4


L'AVENTURA DE LA MARTINA

Finalment ho havia aconseguit!. La vella cabreta Florència no s’ho acabava de creure. Aquell matí, a punta de dia la seva mestressa havia vist una petita esquerda en una cantonada del marc que envoltava la imatge. I va començar a gratar aquell foradet fins que hi podia passar la mà, després l’altra mà, els braços, el cap, el cos, les cames i els peus, amb els seus esclops de fusta. La Martina havia sortit de la pàgina del conte!:
-Me’n vaig a veure el món, Florència!. Vull saber com és la vida fora dels llibres, menjar amanides, macarrons i gelats de xocolata, sentir l’escalfor del sol, mullar-me els peus amb l’aigua del mar, córrer per les muntanyes i olorar el perfum de les flors. Tornaré a buscar-te!
-“Beeee!”- va respondre la Florència, i va seguir pasturant sense saber que la Martina havia començat una gran aventura...

5 comentaris:

  1. Hola Miri!
    Benvinguda al bloc! M'ha agradat molt el teu conte, el trobo molt simpàtic, molt original!
    Moltíssimes gràcies!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Gràcies!, la imatge és molt "simpàtica".

    ResponElimina
  3. Molt bo! M'agrada la idea! Sortir del marc que tenim adjudicat sempre és una gran aventura!

    ResponElimina
  4. Sortir de nosaltres mateixos pot ser una agradable sorpresa si és per bé.De vegades també s'han de fer canvis en les estructures nostres per renovar-nos... com fa la Martina, Bon conte, captiva.Anton

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots pels comentaris!. Ens tornarem a trobar en algun altre conte!.

    ResponElimina