EL CAVALL COIX
A casa de les netes tenen un cavall. És vell,
Ha anat amb l’amo a la finca... L’han posat a pasturar. Una corda llarga lligada al coll i a un arbre. Ha gaudit triant els mossos que més li agraden, colitxos, baldofes, canyota.... .
Com que està ple d’artrosi, l’amo no n’ha fet cas que anés coix.
Sortien del cole quan els dos arribaven.
La menuda que els ha vist carrer enllà els ha anat a rebre.
- Pare. Com és que el Georgio va coix ?
- És molt vellet.
El cavall li ha fet un petó al cabell i ha renillat.
- Aquesta pota et fa mal?
Georgio l’aixeca ensenyant el davall del casco.
- Mira, pare. Una pedra rodona... Pobret !!
- No caldrà desferrar-lo. Jo mateix amb un martellet li trauré.
Arreglat, la menuda s’ha abraçat a la pota fent-li carantoines. ....Ell renillant de content.
.....................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d' Antoni Fortuño Sas.
Un conte amb un final molt tendre i feliç...Què bonic!
ResponEliminaMil gràcies Anton!
Els nens i els animals sembla que sempre s'entenen molt bé, oi?
ResponEliminaSempre hi ha una connexió especial entre els nens i els animals en general.
ResponEliminaPreciós!
A veure si em permeteu posar-los al bloc.
Hi ha molta canalla a l'hípica i crec que els hi pot agradar força.
L'instint encara sense malmetre de la nena li fa veure que la coixera es pot arreglar. Bon conte, Anton!
ResponEliminaHola soc l'Eric i tinc 9 anys.
ResponEliminaM'ha costat entendre el conte perque no esta tant ben esplicat, pero a mi m'ha agradat.
ADEU!!