23/3/10

Colors, per Pilar


COLORS

-Diuen que un dia – li explicava l’àvia Mercè a Sílvia -, el sol i el cel van voler establir harmonia al regne que observaven cada dia. El resultat d’aquest acord harmònic entre el cel, blau, i el sol, groc, va ser un nou color el verd.
Aquell dia, un qualsevol, d’una primavera qualsevol, només aquell, tot es va veure amb el color de l’esperança.
-Tot, àvia?
-Quasi tot. Va haver-hi una excepció, les flors. Aquestes, blanques, queien com la pluja, ajudades pel vent que bufava suaument.
Sílvia s’imaginà junt amb “Tigre”, la mixeta, sota la pluja de flors que ressaltava el color protagonista d’aquell dia.
– Com m’agradaria harmonitzar coses amb els colors, iaia –exclamà esperonada.
-Ho pots fer. Porta el quadern de dibuixos i els colors, que t’ho ensenyaré. Mira,tu ets la sang, vermella, i jo sóc la neu, blanca. Avui tot serà harmoniosament rosa. El color de l’amor.

Pilar

4 comentaris:

  1. Eo Pilar!
    En primer lloc, m'ha fet molta gràcia que la nena del conte es digui Sílvia, no estic acostumada a veure el meu nom als contes! I en segon lloc, moltes felicitats perquè m'ha encantat! Quina bona imaginació i harmonia! Mil gràcies per la teva gran fidelitat!

    ResponElimina
  2. Ei! L'acabo d e descobrir!

    A vegades en penjar-se molt seguits, dos contes, s'actualitza només el segon i m'obñido d emirar enrere...

    Molt bonic, Pilar, m'agradaria ser com aquesta àvia que ensenyés els colors que tant m'agraden

    ResponElimina
  3. M'alegra que us hagi agradat el conte. Els colors alegren pensaments i lletres.
    T'hi assembles molt, Carme!!!

    ResponElimina