26/3/10

Gespi, per Mercè Climent Paià


GESPI

Quan tenia 7 anys els pares s’adonaren que Gespi no distingia els colors. Pintava arbres blaus, muntanyes grogues, rius taronja...
El metge els digué que veia el món només d’un color: el verd. No calia preocupar-se: unes gotetes i els ulls tapats durant una setmana era tot.
En tornar a la consulta, el metge engegà una llanterneta i li analitzà els ulls. Finalment sentencià: “Està curada”.
De camí a casa els pares la notaren estranya, però pensaren que era normal ja que havia d’acostumar-se als colors de la vida.
Només arribar-hi es tancà a l’habitació amb la mascota. Minuts després sortí vestida amb la disfressa de granota, unes catiusques verdes i un llacet també verd al cap. A unes passes caminava tot moix el gatet, tenyit pel verd d’unes aqüarel·les.
Gespi buscà els pares i plena d’autoritat els digué:
-Demà pintarem la meua habitació de verd.

Mercè Climent Payà
http://www.mercecliment.blogspot.com/

3 comentaris:

  1. T'imagines?...Visca el color verd, a mi és el que m'agrada més! Moltes gràcies Mercè per tornar a participar! Una abraçada!

    ResponElimina
  2. El conte m'ha agradat molt, però la Gespi m'ha inquietat una mica...

    ResponElimina
  3. Seria genial si poguéssim decorar el nostre entorn amb els colors que volguéssim!
    Jo faria el mateix que Gespi, però amb el color vermell.

    ResponElimina