LA FLASSADA DE LA BESÀVIA
A les nits d’hivern a la mare li agrada llegir al sofà, tapada amb una vella flassada que li va cosir la seva àvia quan ella era petita. El pare sempre li diu que ja és hora de jubilar-la, que té molts anys i fa peneta, però la mare respon que només ho farà quan trobi una flassada feta amb tant amor com aquella.
A casa encara hi ha la vella màquina de cosir de la besàvia. Segur que quan acabi la meva flassada la mare guardarà la de la besàvia i farà servir la nova.
Jo no sé cosir tan bé con l'àvia de la mare, però el que sí sé és fer-ho amb molt d’amor.
A casa encara hi ha la vella màquina de cosir de la besàvia. Segur que quan acabi la meva flassada la mare guardarà la de la besàvia i farà servir la nova.
Jo no sé cosir tan bé con l'àvia de la mare, però el que sí sé és fer-ho amb molt d’amor.
Bruixeta (Núria)
Llegint el conte m'han agafat ganes a mi i tot d'estirar-me al sofà i tapar-me amb una flassada com aquesta...
ResponEliminaI a mi Sílvia!
ResponEliminaMolt bonic, Bruixeta!
ResponElimina