6/11/09

Les papallones, per Eva Albiol


LES PAPALLONES

Sempre havia volgut ser una papallona. Hi ha xiquets que voldrien ser un gat, o xiquetes que voldrien ser un dofí, no? Doncs el que més li agradava a Úrsula era jugar a papallones. S’imaginava volant tranquil·lament per damunt les flors, arribant a la rama més alta del magraner, o creuant el riu sense tocar l’aigua...
Es va posar contentíssima quan li van regalar aquelles ales! Si és que semblaven de veritat, tan lleugeres i transparents! I amb la diadema a joc, Úrsula se sentia una papallona de veritat, capaç de tot... Fins i tot capaç d’entendre el llenguatge de les papallones del jardí!
Quan va passar pel costat de les dues papallones blaves, les seues preferides, Úrsula va sentir com una li deia a l’altra:
─Ai, com m’agradaria ser una xiqueta! A veure si per l’aniversari algú em regala un vestidet blau com el d’Úrsula!

Eva Albiol

5 comentaris:

  1. Benvinguda Eva! M'ha encantat tornar-te a "veure" pel bloc. El teu punt de tendresa hi dona un toc especial als contes "divers"...Com sempre, moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  2. Eva, molt bonic, devia estar contenta l'Úrsula de sentir les papallones.

    ResponElimina
  3. Oh! M'ha fet somriure... gràcies :)

    ResponElimina
  4. Sempre volem el que no tenim jajaja. Felicitats pel conte Eva.

    ResponElimina