25/11/09

Un bateig sense caramels, per Gemma Pellisa


UN BATEIG SENSE CARAMELS

Abans d’anar-se’n a viure a la ciutat, Miquela vivia en un poblet. Cada vegada que batejaven un xiquet corria fins a arribar davall del balcó de cal menut. Des d’allà dalt els padrins llençaven caramels que tothom s’afanyava a plegar. Miquela se’n recorda molt bé, però a la ciutat no es fa. Avui han batejat sa germaneta sense caramels. Miquela s’ha enfadat una mica, però el que més li ha dolgut ha estat sentir com la mare deia al pare:
- Traurem de l’armari tota la roba vella de Miquela, que la menuda l’aprofitarà.
Com que a Miquela li encanta estrenar roba i no li hagués agradat gens haver de portar els vestits vells d’una germana gran ha decidit celebrar el bateig d’una manera molt especial: llençant tota la seua roba vella des del balcó, potser la gent de la ciutat l’anirà arreplegant com si fossin caramels.

Gemma Pellisa

3 comentaris:

  1. Benvinguda al bloc Gemma! Un conte molt divertit!Jaja! M'agrada la pensada de la Miquela!La veritat és que, ben pensat, això d'haver d'aprofitar la roba dels germans és un rotllo...jeje! Moltíssimes gràcies pel conte i fins aviat! Gràcies també pel teu e-mail!

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per publicar-lo!! Alguns hem aprofitat la roba dels germans, cosins, amics i de gent del poble! :D
    Gemma

    ResponElimina
  3. Una idea molt bona, m'ha agradat el canvi de caramels per roba... les criatures, ja se sap!

    ResponElimina