EL MÓN DE LES RIALLES
La Laia, jugant, descobrí un secret. Va decidir compartir-lo, però ningú tenia temps d’escoltar-la, la qual cosa provocà que s’allunyés, sola, pel camí de la tristesa.
Un dia es va trobar en aquest camí l’Anna, una nova companya d’escola que havia començat el curs més tard perquè havia estat molt malalta.
-Hola Anna, –li va dir- tu també estàs trista?
-Sí, li va respondre.
-Si vols, pots acompanyar-me al món que vaig descobrir. Ric molt, quan hi entro. Potser et pot ajudar a tu també.
L’Anna acceptà l’oferiment i va comprovar que era un lloc ideal per compartir riallades. En aquell món, no es necessitava hores d’assajos per a ser les millors malabaristes. Només calia pensar que el vent enlairava les fulles i que aquestes dibuixaven un arc bellugadís a sobre seu, perquè es fés realitat. Aquell món es va ampliar amb un nou camí. El de l’amistat.
Gràcies per dur dins teu aquesta nena tan fantàstica i meravellosa...aquí, en aquest lloc sempre hi seràs benvinguda! Gràcies per deixar volar la teva gran imaginació i compartir tans bons moments!
ResponEliminaMolt bonic, Pilar!
ResponEliminaPilar ja te'l vaig comentar al teu blog, però no vull deixar de fer-ho aquí. És un conte molt especial per a mi. Descobrir l'amistat representa un dels moments més importants de la vida.
ResponElimina