L'ARRIBADA DE LA NEUS
Nou mesos de canvis, d’incertesa i de temors. Laia i Pau estan un poc empipats perquè ara han de compartir habitació, em retrauen que serà una llanda tenir una germaneta que només farà que plorar i tacar els bolquers i què és això de dedicar-li més atencions a la meva panxa rodanxona que a ells dos. Sembla que han fet conxorxa contra mi i la Neus –ja la imagine blanca i preciosa.
Alguns dies després, quan arribe a casa amb la Neus en braços, els germanets se’ns acosten de puntelletes i encara amb el recel enganxat. Tanmateix quan la veuen se’ls il·lumina el rostre i als ulls s’encén l’espurneta de la felicitat. Somriuen, els tres. Tots els fantasmes s’esborren. Només els calen uns segons per decidir que se l’estimen.
Alguns dies després, quan arribe a casa amb la Neus en braços, els germanets se’ns acosten de puntelletes i encara amb el recel enganxat. Tanmateix quan la veuen se’ls il·lumina el rostre i als ulls s’encén l’espurneta de la felicitat. Somriuen, els tres. Tots els fantasmes s’esborren. Només els calen uns segons per decidir que se l’estimen.
Per Mercè Climent
Mercè, moltíssimes gràcies per tornar! Tot un plaer tornar-te a llegir...un conte molt bonic!
ResponEliminaSegur que si la Neus és com la del dibuix ho van decidir en mig segon! :)
ResponEliminaÉs un conte molt bonic.
natural...
ResponEliminaSílvia gràcies a tu per mantenir aquest blog ple de màgia que ens fa retornar, encara que siga a estones, als temps d'infantesa.
ResponEliminaEva, Miquel gràcies també per detenir-vos un instant a llegir aquest conte.