El mico va mirar la serp i va veure un arc de Sant Martí enrotllat a l’arbre, va girar cua i un parell de flors el saludaven obrint i tancant les seves mans. No donava crèdit! Però mentre els ulls li feien pampallugues pel mareig que duia i s’intentava aferrar amb força a la liana per no caure, un ocell vestit amb la roba del pallasso de Mikolor li va començar a parlar a cau d’orella. Com podia ser que aquell ocellot parlés l’idioma dels micos? Ara ja no entenia res. Potser no hauria d’haver agafat aquest plàtan d’un desconegut.
A partir de la fotografia infantil publicada més recentment:
. Escriure un conte adreçat a un públic infantil, que no superi les 150 paraules. Ha d'anar acompanyat d'un títol.
. Enviar-lo a smaestro@xtec.cat, abans de la data que consti en aquell moment.
. Tots els contes rebuts es penjaran al bloc.
. Cada 15 dies ( els divendres) es publicarà una nova fotografia.
Molt educatiu... A qui no li ha passat, això de menjar-se el plàtan equivocat? :)
ResponEliminaM'ha fet riure molt, Marc.
Molt divertit, Marc!
ResponEliminaUi,ui,ui...no te'n pots refiar ni dels desconeguts ni dels plàtants!, ja,ja!
ResponEliminas'ha de mirar molt el plàtan de qui et menjaràs o després passa el que passa jeje
ResponElimina