L'ocell oportú, per Carles Campomar

L’OCELL OPORTÚ

En despertar el mico va veure que els germans no hi eren i que ell feia tard , de seguida va emprendre el camí, saltant de branca en branca, però de sobte s’enrecordà que no tenia esmorzar, i es va parar en un arbre ple de plàtans i va agafar-ne un mentre una serp que estava a sobre l’arbre el convidava a menjar-se’l .
El mico, desprès de pensar-ho no ho tenia clar, va obrir-lo i quan anava a clavar-li les dents un ocell des del seu darrera va dir-li que no se’l mengés, i quan va preguntar el perquè, l’ocell va dir-li : si et menges el plàtan et canviarà la vida. El mico espantat va dubtar entre si menjar-se’l o no, de sobte el va mollar al terra, i va dir, prefereixo tenir una vida de mico que... vés a saber que em pot passar!

Carles Campomar