Un matí, el mico va baixar de l'arbre i va trobar un recipient que no havia vist abans. Algú li havia parlat que existien éssers que vivien en una mena de selves plenes d'edificis, i que tenien objectes estranys. Va mirar què hi havia dins del recipient, i va olorar-ne l'interior. Aquella olor el va captivar i en va beure, al cap de poc, el lloro va veure el mico rient, i va pensar: -Què li passa aquest? I es va acostar i va veure el recipient, així que també es va animar a tastar aquell beuratge. Al cap d'uns minuts el mico anava saltant i cantant d'un arbre a l'altre rient, i el lloro el seguia mig marejat, i cantant a ritme de singlots.
Roser Caño Valls
Entre els dos van agafar una bona turca, oi? Jajaja, molt "diver"!
ResponEliminaGràcies Roser!
Roser, el meu conte i el teu els hem escrit pensant en el mateix! Està molt bé la teva història!
ResponEliminaI jo que pensava que era una Coca-cola...
ResponEliminaGràcies, Sílvia.
ResponEliminaMarc, diuen que hi ha diverses maneres d'explicar una mateixa història.
Gràcies, Eva.
Pobres bèsties!, mira que imitar els humans prenent els seus "beuratges"... Molt bo!.
ResponElimina