EL VESTIT DE BALLARINA
La nit de reis l’habitació de Roser s’havia omplert de regals. No recordava haver demanat tot això, tanmateix allà es trobava destapant paquets com una boja. Anava amuntegant les caixes en una torre impossible –a males penes els dedicava uns segons d’atenció–, i al costat deixava ben planxats els papers de regal.
En un moment donat deixà d’obrir caixes i es dedicà a fer plecs amb els papers. Primer davant, després darrere. Seguia el mètode que havia aprés a classe per convertir un full en ventall, només que ara el ventall havia de ser molt més gran.
La família se la mirava embadalida. Aviat van entendre.
Amb una llaçada roja es va nusar el ventall gegant a la cintura i amb la cinta que sobrava es va cobrir les cames fins els genolls i es recollí els cabells en una cua.
–Un vestit de ballarina! El que havia demanat.
Per Mercè Climent
M'encanta, Mercè! Fantàstica la Roser que has inventat! Si tots fóssim com la Roser,. de positius i creatius, el món aniria d'una altra manera i sempre aconseguiríem els nostres somnis.
ResponEliminaMolt bonic, Mercè. La creativitat dels nens és fantàstica!.
ResponElimina