LA DANSA DE LA INFELICITAT
Sonaven les notes de la mes trista cançó que un cantautor havia escrit mai,
portava el seu vestit de color rosat, i el seu ós de peluix, a la mà esquerra.
Mentrestant els altres ninots de draps vells la miraven sense treure-li l’ull de vista, i escoltant les notes de la cançó que semblava no tenir fi.
La nena anava ballant cap a un costat i cap a l' altre, desitjant que aquella cançó arribés a la fi, volia que la seva vida de maltractaments continus fes el mateix que la cançó, tenir un final, tan si el final fós feliç per ella, com infeliç pel seu maltractador, si la perdia del seu costat.
La dansa podria tenir fi si ella fós valenta de contar la veritat, però aquesta veritat era la culpable de la por que la tenia callada.
Mentrestant els altres ninots de draps vells la miraven sense treure-li l’ull de vista, i escoltant les notes de la cançó que semblava no tenir fi.
La nena anava ballant cap a un costat i cap a l' altre, desitjant que aquella cançó arribés a la fi, volia que la seva vida de maltractaments continus fes el mateix que la cançó, tenir un final, tan si el final fós feliç per ella, com infeliç pel seu maltractador, si la perdia del seu costat.
La dansa podria tenir fi si ella fós valenta de contar la veritat, però aquesta veritat era la culpable de la por que la tenia callada.
Carles Campomar
Pobra criatura, quin conte més trist!. Espero que sigui prou valenta per acabar amb aquests maltractaments.
ResponEliminaUn conte dur, Carles. Tant de bo algú sàpiga llegir la seva cançó trista i aturi el patiment.
ResponEliminaUn conte trist però molt ben escrit, i una crítica als maltractaments molt ben feta!
ResponEliminaQue trist!
ResponElimina