LA PETITA BALLARINA
Sóc tímida, tot i que alguns cops no ho sembli, com diu la mare, i abans de començar a ballar pels millors teatres d’arreu del món, abans de mostrar la meva dansa davant de reis i princeses, assajo a diari amb les meves joguines. Imagino els seus aplaudiments sincers i em sento còmoda amb unes mirades que mai no em jutgen. El pare crida bravo!, des de la porta, i jo em poso una mica vermella i somric.
Jesús M. Tibau
Aquesta nena promet. Tots els bons artistes han d'assajar molt per tal de fer una bona actuació.
ResponEliminaUn conte preciós i molt original.
ResponEliminaD'una tendresa especial, molt bonic!
ResponEliminaMoltes gràcies i BON ANY JESÚS!
Sílvia